 |
| Imatge tractada informàticament a partir d'un detall d'una foto original de Johntex |
Sovint creiem que els sonets de Shakespeare han de ser els típics cants d’amor omplerts de convencionals referències a la bellesa, però just al contrari sovint batega un àcid sentit de l’humor, o pot ser un rebuig a aquesta mena de metàfores que comporten o una idealització o simplement una mentida interessada per aconseguir allò que es pretén.
Com avui és un d’aquells dies convencionalment escollit per mostrar-se amorós, és també un bon dia per gaudir del punyent ingeni creatiu d’un autor que, com a poc podem dir que és mordaç, al menys en alguns sonets con el 130 o el 138. Malgrat tot sonets d’amor. O d’altres tristos i desesperats, fins arribar a la darrera línia, on acaba per bategar un alè d’esperança.
Posats a fer i ja que aquest és un dia molt anglosaxó i que Shakespeare té molt on escollir aquí teniu alguns sonets cantats o recitats, de vegades per actors coneguts, i a sota – i em perdonareu l’atreviment – la manera en que jo interpreto el seu text.
Que ho gaudiu!
