Premi Internacional UNESCOCAT per al PEN Català.

Premi lliurat al 2010 a la
Fundació del FC Barcelona

Aquest premi que atorga UNESCO Catalunya, està destinat a reconèixer la contribució als valor i eixos de treball que en matèria d’Educació, Ciència, Cultura i Comunicació (UNESCO)  té l’Organització de les Nacions Unides, i que UNESCOCAT lliga a l’àmbit cultural català premiant persones o entitats d’arrels catalanes.
En aquesta tercera edició l’entitat premiada és el PEN Català. Associació d’escriptor fundada l’any 1922, que amb els seu treball és una plataforma per projectar arreu la literatura i els escriptors i escriptores de Catalunya.
El PEN Català forma part del PEN Internacional que és l’única organització mundial d’escriptors. Una organització que té com a objectiu destacar el paper fonamental de la literatura en el desenvolupament de la cultura, i la seva defensa davant les amenaces que per a la seva supervivència planteja l’actual vida moderna.
Un element fonamental de les activitats del PEN  és la cooperació cultural internacional. Això comporta la defensa de la llibertat d’expressió treballant molt especialment en la denuncia de les opressió que pateixen els escriptores i escriptores que són perseguits per les seves opinions, i que inclouen que arribin a patir presó i que fins i tot ser assassinats.  El PEN Internacional té reconegut l’estatus consultiu tant a la UNESCO com al total d’organitzacions de les Nacions Unides.

Logo del PEN Català

Brillant conferència a Banyeres de Rosa M. Calaf.

Amb "El Farcell" símbol de l'associació de dones
de Banyeres.

Rosa M. Calaf ha ofert aquesta tarda un viatge a través de les seves experiències de trenta set anys com a corresponsal arreu, que l'ha portat a conèixer 170 països ( hi ha 192 a l’Assemblea de les Nacions Unides) que des de la seva ment brillant, el seu tarannà inquiet, curiós i insaciable (així és va definir ella mateixa a l’examen d’entrada de l’Escola Oficial de Periodisme a Barcelona) i que reconeix que són tres paraules que la continuen definint.

Conferència de Rosa Maria Calaf, “Els móns d’aquest món i el periodisme”

Foto: Rocamorena

Rosa Maria Calaf, coneguda periodista i llicenciada en dret, amb un llarg i notable bagatge que li ha comportat ser corresponsal a Moscou, Viena, Buenos Aires, Nova York, Canadà o Roma, i que li permet parlar amb coneixement de causa del tema de la conferència: “Els móns d’aquest món i el periodisme”.

Jornades Arqueològiques del Penedès 2011: Presentacions Visuals (Posters)

Foto: Panotxa

Com a colofó d’aquest resum sobre les JAP 2011 recollir les presentacions que es van dur a terme pel sistema de posters.

Una forma divertida de celebrar el Halloween al Royal Shakespeare Theater, els premis Tony o la Hammer amb La Dona de Negre.

El món de la comunicació que duen a terme teatres, productores, actors i actrius al món anglosaxó és sempre una gran oportunitat per conèixer o revisitar la capacitat creativa dels que cerquen fer del públic una part activa, algú que participi no només veien l’obra, sinó fent la seva difusió.  Algunes petites mostres.

La festa de Halloween ha portat al Royal Shakespeare Theater a oferir una celebració un xic diferent, convidant als més agosarats a celebrar un sopar per després, quan ja la nit i la foscor omplin l’edifici del teatre, fer una passejada per retrobar, a la part més antiga del teatre, tots els fantasmes que habiten el lloc. I per donar temps a tothom, no només ho van fer ahir al vespre sinó avui i demà. A la proposta l’han anomenada “RSC After Dark” , o sigui després de la foscor, o més enllà de la foscor si fem una traducció més lliure.

Presentació de l’estudi sobre la Participació Electoral al Penedès, realitzat per la Secció de Ciències Socials del IEP

d'esquerra a dreta:
Marta Junqué, Ariadna Güell i Marta Léon

El Vinseum va servir de marc per a la presentació a Vilafranca del Penedès d’aquest estudi que  s’ha centrat en analitzar l’evolució de la participació política a l’Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf des de l’inici de la democràcia, és a dir des de les eleccions de 1978, tant en les municipals, com en els autonòmiques i en les generals.

Jornades d’Arqueologia IEP 2011 – Sessió 5

Creu del 'Ordal.

Àmbit Contemporani

Comunicació

Intervenció Preventiva en els Espais Històrics de la L3 (Subirats)

D’Ignasi Fernàndez Aubareda, Gemma Cardona Gomez i Maria del Carmen Rojo Ariza

Excavacions emmarcades dons la Guerra Civil (1936 -1939). Línia fortificada L3 de Subirats.  Treballs efectuats al setembre del 2010, en una trinxera i un niu de metralladora. S’ha mostrat un fragment de la línia de defensa de la ciutat de Barcelona del bàndol republicà, i restes de la batalla, succeïda del 22 al 24 de gener de 1939 pel control de l’Ordal i l’accés de Barcelona.

Jornades Arqueològiques IEP 2011 – Sessió 4 (B) Àmbit Medieval i Modern.

Pany de paret al Priorat de Santa Oliva
Foto Dolors García. 

Comunicacions:
Intervenció Arqueològica al Voltant de l’Església de Sant Valentí de les Cabanyes
De Óscar Varas Ranz i Judic Vico Cortès

Amb documentació que data des del segle XI. En els seus fonaments es troba una vil•la romana, de finals del segle I aC i que va perdurar fins el segle V dC, hi ha mosaics aprofitats al paviment de l’església.  Es van fer intervencions al exterior els anys 2009 i 2010, preventives, per tal d’ampliar el cementiri municipal que es troba associat a l’església.  Es va trobar una necròpolis medieval i moderna a la zona de llevant de l’absis.  Prop la rectoria es van trobar estructures i nivells relacionables a la vil•la romana.  Al segon estudi es va poder constatar una  gran densitat de tombes de fosa simple i constants superposicions.

Jornades Arqueològiques 2011: Sessió 4 Medieval i Modern.

Foto: Dolors García

Comunicacions:
Les Capelles i el Mobiliari Litúrgic de l’Església de Sant Miquel d’Olèrdola en l’Època Baixmedieval i Moderna a Través de la Documentació Escrita i Arqueològica. Segles XVI – XIX
De David Galí (Historiador) i Núria Molist (Museu d’Arqueologia de Catalunya – Olèrdola)
Arrel els treballs de restauració de l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, realitzats entre els anys 2007 i 2008, es va poder evidència la part de la història  corresponent a les èpoques baixmedieval i moderna.  Fins el segle XIX i malgrat la despoblació que es va iniciar a principis del segle XII, l’església mantenia la seva consideració e parròquia, fins que es va traslladar a l’actual nucli urbà, a l’edifici de Plana Rodona.  Les successives restauracions dels anys 20, 60 i 70 del passat segle es van concentrar en destacar els valors romànics, deixant de costat elements i fases posteriors, fins i tot desmuntant elements dels que resta notícia per fotografia i plànols.

Jornades Arqueològiques 2011 – Sessió dissabte 22 d’octubre. Matí

Foto: Lluïs Capellades.

Protohistòria.
Comunicacions:

El jaciment Ibèric de Mas d’en Gual (El Vendrell, Baix Penedès)
De David Asensió Vilarò, Rafel Jornet Niella, Dani López Reyex i Jordi Morer de Llorenx (Món Iber Rocs, S.L.)
Jaciment situat a la banda sud del Vendrell a 5 km aproximat de la costa, amb 2400 m2 de dimensió.  Va ser excavat l’any 2005 en arqueologia preventiva. S’han documentat  extructures escavades al subsòl i algunes restes de murs de pedra en molt mal estat.  Es van descobrir 19 sitges, 7 forns metal•lúrgics, 13 fosses i 3 estructures de difícil interpretació, en una d’elles es va trobar la màscara grotesca de Mas d’en Gual, peça datada cap el 200 aC. Es tracta d’una terracota púnic que ja en el seu dia va causar un gran impacte en el món de l’arqueologia.

Jornades d'Arqueologia del Penedes 2011 - Sessió divendres 21 d'octubre

Durant l’acte inaugural Ramon Arnabat, president del Institut d’Estudis Penedesencs va destacar la vitalitat de l’entitat plasmada en les 140 activitats que durant 2010 ha dut a terme la institució, quelcom impossible sense el suport de socis, sense l’anima i motor que són les seccions, i sense el recolzament d’altres institucions o entitats com l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, els Consells Comarcals de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf o les Diputacions de Tarragona i Barcelona i de Caixa Penedès.

Jornades d’Arqueologia del Penedès – 2011

Aquestes jornades posen a l’abast de tothom qui vulgui assistir-hi el coneixement sobre el gran nombre d’intervencions arqueològiques que es venen donant a terme al Penedès.

La seu dels actes són el Fòrum Berger (Caixa Penedès)  i el Vinseum.

Així mateix servirà de presentació oficial de la nova Secció d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Les ponències programades s'agrupen en els següents blocs d'activitats arqueològiques:

Araceli Segarra: La Muntanya, l’energia per viure

Ahir al Teatre de la Cumprativa a Llorenç del Penedès, l’Araceli Segarra va oferir una conferència tant vital com engrescadora sobre com la seva relació amb la muntanya, amb l’alpinisme ha marcat i marca tots els aspectes de la seva vida.

Conferència entorn a la figura de Pere el Gran i l'obertura de la seva tomba.

Conferència a càrrec de Stefano Maria Gingolani i de Marina Miquel i Vives. L’acte va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, va ser presentat per Raimon Gusi, regidor de Cultura,  amb l’assistència de l’alcalde del municipi Pere Regull i diversos regidors;  i va estar organitzat amb la col•laboració de l’IEP.

La Llenceria a través dels temps.

Conxita Solans històriadora i membre del Centre d'Estudis del Baix Llobregat (esquerra) i Pilar Tarrada, Secretaria de l'Institut d'Estudis Penedesencs, qui va presentar l'acte. 

Història del Sostenidor: L’invent de Pierre Poiret, la patent de Mary Phelps Jacob i el sistema de talles d’Ida Rosenthal.

Pierre Poiret el 1907 va crear el primer sostenidor, però no ho va patentar; set anys més tard Mary Phelps, una jove que havia d’anar a una festa i no volia portar una cotilla que amagués el seu pit, la seva donzella li va donar una idea per fer-ne una mena de sostenidor amb dos mocadors de seda, una cinta i un cordill. Uns anys mes tard va patentar el producte “backless brassiere” i es va fer empresària creant la marca “Caresse Crosby” . Finalment va vendre la patent a la empresa Wagner per 1.500 dolars de l‘època.